PIGMENTS

Els pigments els podem classificar segons la seva procedència:

• Orgànica (natural o artificial)
• Inorgànica (natural o artificial)

Així, per exemple, trobem dins la classificació orgànic-natural-animal, el múrex (estret d'un molusc amb el que obtenim un to violeta), la cotxinilla i el kermes. De procedència vegetal trobem la laca de granza, l'indigo, la rúbia (arrels a partir de les quals obtenim el vermell), la sang de dragó, el safrà, i la gomaguta (s'obté un to groc amarronat, fet servir a la pintura a l'oli, i que s'extreu del fruit d'un arbre anomenat Gamboge)

Els artificials inorgànics: el blanc de plom, el verdignis (blau aturquesat molt utilitzat a les pintures dels segle XV-XVI), i el groc de crom (pigment de to ataronjat, derivat del crom)

MATERIALS I PROCEDIMENTS

Els aglutinants, que serveixen per enganxar el pigment al suport, protegir el pigment i donar qualitat visual a la pintura (brillantor), els podem classificar segons els tipus:

• Aquosos:
• Solubles: gomes (aràbiga, de cirerer i tragacàn), coles (cola de conill, gelatina, cola d'ossos d'animals vells=cola forta)
• Emulsius: casseïna o "cola freda", ou, polímers (pintura plàstica).

• Grassos:

• Oli (de llinosa, de nous, d'opidera), cera (d'abella), resina...etc.  

PRÀCTICA: L'AQUAREL·LA

Preparació de l'aquarel·la:

-Barregem el pigment amb aigua, i li afegim una cullarada d'aglutinant, en  aquest cas, goma aràbiga.

 

Observacions:

• La correcta proporció d'aigua/pigment/goma aràbiga és de màxima importància si volem que la pintura s'adhereixi adequadament al paper, i que aquest, amb un excés d'aigua, no es deformi.
• Quan més espessa és la solució, més intensitat tenen els colors, i al contrari.
• Rapidesa en el procés d'assecament de la pintura.