ESTRIS I MATERIALS DE DIBUIX

Comencem parlant de l'origen dels pinzells (els primers provenen de l'Antic Egipte), les seves parts (mechón, casquet i mànec) i dels diferents tipus: de punta rodona ( per pintar a l'aigua, pq la reté), i de punta cuadrada (utilitzats per pintar a l'oli). La brotxa, un pinzell amb la punta molt gruixuda amb un forat al centre (per retenir la pintura), s'utilitza normalment per pintar grans superfícies.

Continuem amb els materials de dibuix, concretament amb els que utilitzarem per treballar en sec:

• El grafit, que s'extreu del mineral "plombagina" (les mines dels llapis estan fetes de plombagina + argil·la).
• La sanguina, que s'extreu d'una varietat d`òxid de ferro (hematites), i que serveix per fer pigments de color vermell.
• El carbonet, que no son més que branques carbonitzades a foc molt lent (la duresa del carbonet i la seva qualitat dependran del temps de cocció i del tipus de fusta).
• Guixos de colors (llapis), formats per pigment, argil·la blanca (que endureix la massa), i cera d'abella (per enganxar el pigment i estovar-lo).
• El clarió, tipus de guix que serveix per aclarir.

PRÀCTICA

l' Elecció dels referents.

El primer que vaig tenir en comte va ser el grau de dificultat dels referents. Poc acostumat a dibuixar, (per no dir que no dibuixava des dels 14 anys), vaig optar per obres de línies sencilles, i alhora, pq no, que m'agradessin. Van Gogh (la nit estrellada), Miró en la seva primera etapa, i el Keith Haring em van semblar bones opcions, i a l'alçada de les meves possibilitats.

He de confessar que el primer dia que em vaig trobar el paper de dibuix en blanc a la taula, i el carbonet entre els dits, em vaig quedar "paralitzat", sense saber per on començar...Tot i així, després d'uns segons de dubte, ment i dits van reaccionar, i aquest va ser el resultat:

El dos materials que vaig utilitzar per treballar en sec, van ser el carbonet, i el clarió (tipus de guix que serveix per aclarir, tal i com indica la mateixa paraula).

Vaig comprobar que tant amb l'un com amb l'altre, es podien aconseguir diferents efectes, segons la posició de la barreta (de punta pels contorns i horitzonal o difuminant amb els dits per cobrir l'interior de les formes).