LA FUSTA COM A SUPORT (nocions bàsiques)

• L'època daurada de la fusta va ser l'Edad Mitjana (Exemple: retrats d'Al-fayum, utilitzant la tècnica del tremp sobre sicomor).

Retrat d'Al-fayum



• Al segle XV (època en que neix el mercat de l'art), es deixa de treballar amb fusta en favor de la tela, a causa de les dimensions de l'obra (la tela era més fàcil de transportar).
• Al segle XIX es reprèn la seva utilització, ja que sobre la fusta es pot pintar mitjançant tots els procediments pictòrics (menys el fresc).
• Composició de la fusta: -50% de cel·lulosa (reté la humitat), 25% de lignina (li dona duresa i rigidesa), i 25% d' hemicel·lulosa (uneix les fibres de la fusta)
• Propietats fisiques: duresa, plasticitat, flexibilitat, elasticitat, higroscopicitat (absorbeix la humitat) i anisotropia (la fusta es comporta de forma diferent segons la direcció de les seves fibres).
• Sistema d'unió per la construcció d'un retaule: unió viva (amb cola orgànica), cola de milano, falses llengüetes, ales de papallona, endrapat (enganxar amb cola una tela, unint així les fustes), calafatejat (tècnic utilitzada des del segle XII, i que consistia en posar tires juntes), i travessers (clavats amb claus o encaixats).
• Tipus de fusta: abet ( a Itàlia), noguera (França), Roure i saüc (Alemanya, Flandes), castanyer i pi (Portugal)...etc. Al segle XVI s'importava caoba i saüc d'Amèrica.
• Agents destructors de la fusta: biòtics (fongs, insectes), i abiòtics (sol, llum, humitat, cops..etc.)

TINTES

Els principals tipus son:

• La tinta, que es basa en negre de carbó barrejat amb aigua i un agent emulsionador (a Egipte utilitzaven la goma aràbia o resines).
  Un altre tipus de tinta que es va fer servir molt és la ferrogàl·lica, extret de les gaies (malaltia dels roures), i que amb el temps agafa una tonalitat marronosa (en el seu origen és negre). Molts manuscrits s'han trobat foradats a causa de la seva acidesa.
• El bistre, que no és més que sutge barrejat amb aigua. Utilitzat sobretot a Holanda als segles XVI-XVII.
• Sèpia (tinta de-)

Instruments

• Plomes d'au. Es tallaven per un extrem de forma inclinada. Les més valuosas eren les d'oca.
• Calamus (canya de bambú). Més porosa que la ploma, i idònia per fer traços curts (p. ex., la lletra gòtica
• Plomes metàl·liques, que es van començar a utilitzar a partir del segle XVIII.
• Tinter

PRÀCTICA

Instruments utilitzats: ploma metàl·lica, calamus, pinzell, tinta.

• Pels contorns més llargs (montanyes i arbre) vaig utilitzar la ploma metàl·lica, i pels més curts (les cases), la canya de bambú. Les diferents tonalitats de grisos les vaig aconseguir mullant el pinzell, que també vaig fer servir per dibuixar els estels i omplir l'interior dels contorns més voluminosos (muntanyes/arbre).

PIGMENTS

Els pigments els podem classificar segons la seva procedència:

• Orgànica (natural o artificial)
• Inorgànica (natural o artificial)

Així, per exemple, trobem dins la classificació orgànic-natural-animal, el múrex (estret d'un molusc amb el que obtenim un to violeta), la cotxinilla i el kermes. De procedència vegetal trobem la laca de granza, l'indigo, la rúbia (arrels a partir de les quals obtenim el vermell), la sang de dragó, el safrà, i la gomaguta (s'obté un to groc amarronat, fet servir a la pintura a l'oli, i que s'extreu del fruit d'un arbre anomenat Gamboge)

Els artificials inorgànics: el blanc de plom, el verdignis (blau aturquesat molt utilitzat a les pintures dels segle XV-XVI), i el groc de crom (pigment de to ataronjat, derivat del crom)

MATERIALS I PROCEDIMENTS

Els aglutinants, que serveixen per enganxar el pigment al suport, protegir el pigment i donar qualitat visual a la pintura (brillantor), els podem classificar segons els tipus:

• Aquosos:
• Solubles: gomes (aràbiga, de cirerer i tragacàn), coles (cola de conill, gelatina, cola d'ossos d'animals vells=cola forta)
• Emulsius: casseïna o "cola freda", ou, polímers (pintura plàstica).

• Grassos:

• Oli (de llinosa, de nous, d'opidera), cera (d'abella), resina...etc.  

PRÀCTICA: L'AQUAREL·LA

Preparació de l'aquarel·la:

-Barregem el pigment amb aigua, i li afegim una cullarada d'aglutinant, en  aquest cas, goma aràbiga.

 

Observacions:

• La correcta proporció d'aigua/pigment/goma aràbiga és de màxima importància si volem que la pintura s'adhereixi adequadament al paper, i que aquest, amb un excés d'aigua, no es deformi.
• Quan més espessa és la solució, més intensitat tenen els colors, i al contrari.
• Rapidesa en el procés d'assecament de la pintura.



ESTRIS I MATERIALS DE DIBUIX

Comencem parlant de l'origen dels pinzells (els primers provenen de l'Antic Egipte), les seves parts (mechón, casquet i mànec) i dels diferents tipus: de punta rodona ( per pintar a l'aigua, pq la reté), i de punta cuadrada (utilitzats per pintar a l'oli). La brotxa, un pinzell amb la punta molt gruixuda amb un forat al centre (per retenir la pintura), s'utilitza normalment per pintar grans superfícies.

Continuem amb els materials de dibuix, concretament amb els que utilitzarem per treballar en sec:

• El grafit, que s'extreu del mineral "plombagina" (les mines dels llapis estan fetes de plombagina + argil·la).
• La sanguina, que s'extreu d'una varietat d`òxid de ferro (hematites), i que serveix per fer pigments de color vermell.
• El carbonet, que no son més que branques carbonitzades a foc molt lent (la duresa del carbonet i la seva qualitat dependran del temps de cocció i del tipus de fusta).
• Guixos de colors (llapis), formats per pigment, argil·la blanca (que endureix la massa), i cera d'abella (per enganxar el pigment i estovar-lo).
• El clarió, tipus de guix que serveix per aclarir.

PRÀCTICA

l' Elecció dels referents.

El primer que vaig tenir en comte va ser el grau de dificultat dels referents. Poc acostumat a dibuixar, (per no dir que no dibuixava des dels 14 anys), vaig optar per obres de línies sencilles, i alhora, pq no, que m'agradessin. Van Gogh (la nit estrellada), Miró en la seva primera etapa, i el Keith Haring em van semblar bones opcions, i a l'alçada de les meves possibilitats.

He de confessar que el primer dia que em vaig trobar el paper de dibuix en blanc a la taula, i el carbonet entre els dits, em vaig quedar "paralitzat", sense saber per on començar...Tot i així, després d'uns segons de dubte, ment i dits van reaccionar, i aquest va ser el resultat:

El dos materials que vaig utilitzar per treballar en sec, van ser el carbonet, i el clarió (tipus de guix que serveix per aclarir, tal i com indica la mateixa paraula).

Vaig comprobar que tant amb l'un com amb l'altre, es podien aconseguir diferents efectes, segons la posició de la barreta (de punta pels contorns i horitzonal o difuminant amb els dits per cobrir l'interior de les formes).