LA PINTURA AL FRESC

Preparació del suport

• Sobre una paret, aplicarem una barreja de 2 parts de sorra per una de calç. Es fa gruix (arricio) amb un remolinador, per dona textura.
• El següent pas és l'aplicació d'una segona capa, formada  per una barreja de calç + sorra (intonaco), que dona el lluit (és aquesta capa sobre la qual pintarem).

Preparació del dibuix

Els passos a seguir son el següents:

• Tirar la primera corda, per delimitar la superfície sobre la qual es pinta.
• Línies de marcació. Es delimiten amb un estilet o compàs (son visibles a alguns frescs de l'art romànic).
• Sinòpia, que no és més que un esboç del dibuix (monocrom, d'un to vermellós). Era molt freqüent al treccento i quatroccento.
• Altres tècniques:
• Cartone. Es fa el dibuix a un cartró de les mateixes mides del dibuix que volem plasmar al mur, i es foraden els contorns. Pels petits forats es deixa passar pols de carbó, que quedarà impregnat a la paret.
• Ricalco. Es coloca un paper sobre el suport, i es dibuixa amb l'ajuda un ganivet.
• Quadratura. Es fa el dibuix a petita escala sobre una quadrícula, i després es plasma a proporció.
• Afegeixo un parell de links, on podem observar com es treballen els preliminars i l'execució de la pintura mural.

http://www.youtube.com/watch?v=FBN-LwSNack&feature=relmfu (a partir del minut 5)

http://www.youtube.com/watch?v=_PpmhYe7BQY&feature=relmfu

• El resultat de la pràctica a classe va ser aquest:



Altres tècniques sobre mur

Esgrafiat al pati de les magnòlies (Girona)

Estuc arabesc

  

EL MUR COM A SUPORT (nocions bàsiques)

• EL MUR (suport):
• Els primers suports que  es van fer servir van ser pedres. S'han trobat restes d'aglutinants, però en contades ocasions.
• A les zones on hi abunda la pedra calissa, s'utilitzava:
• La tàpia, que és un entramat de canyís, empastat de calç o fang.
• Fibres vegetals + fang (sobretot a Messopotàmia)
• Adob, que no és més que totxo fet a mà i que es deixa assecar al sol (p.ex, a la cultura azteca i a Egipte). Posteriorment s'emprà a Roma (la diferència és que el totxo estava cuit).



Fresc de la tomba de Nebanon (arquitecte reial)



• EL MORTER (calç + sorra):
• Al s. XVIII, s'utilitzava la marca de morter "Portland". Anteriorment el morter era de ciment o de calç.
• La calç (carbonat càlcic) i el procés per obtenir un bon suport:
• Es cou la pedra depurada a 900º per eliminar les impureses i deshidratar la pedra. Després es torna a hidratar avocant la pedra depurada a un recipient ple d'aigua. Aquesta barreja ja és apte per fer el morter (barregem el blanc de calç amb la sorra).

• ELS PIGMENTS:
• Els pigments més aptes per aquest tipus de suport son:
• Ôxid de ferro vermell.
• Ocres
• Negres (minerals, vegetals)
• Blanc de la calç
• Terres verdes
• Lapislàtzuli (blau)
• Els pigments derivats del plom son incompatibles amb la calç.

OLI I ACRÍLIC (pràctica)

Preparació de l'oli:

Oli de llinosa + pigments, els quals barrejarem tenint en compte l'espessor que proporciona l'oli.





Barreja dels pigments i l'oli de llinosa

  




manos a la obra!







Resultat final

Preparació de l'acrílic (pintura plàstica):

• Pigments + aigua +  cullerada de làtex

Resultat final acrílic.

Observacions:

• Com vaig comentar a una entrada anterior, l'oli requereix més tècnica, i el procés d'assecament és molt més prolongat, que per exemple, el de l'acrílic. L'acrílic permet treballar sobre una superfície ja pintada, perque, al assecar-se casi instantàniament, els colors no es barregen.
• Els colors semblen ser més intensos utilitzant pintura acrílica.

PINTURA A L'OLI I VERNISSOS (nocions bàsiques)

• La pintura a l'oli dóna més possibilitats que altres materials, però també demana més tècnica.
• Per pintar a l'oli, necessitarem: OLI + PIGMENTS + ADITIUS (vernissos, assecatius, mediums)
• El procés d'assecat és molt diferent, per exemple, del procés d'assecat del tremp. La raó, és que l'oli s'oxida. Així, l'oli de lli és molt assecant, contràriament al de girasol, que ho és molt poc. La rapidesa del procés d'assecament dependrà de la quantitat d`àcid  lindeic.
• Els principals assecants són: el cobalt, el Haarlem, Courtrai. Com a principal desventatge d'aquests, cal destacar que tenen tons molt foscos.
• Els vernissos:
• Serveixen per protegir, creant una mena de pel·lícula que aïlla la pintura de la superfície.
• Tipus de vernissos (segons la finalitat)
• Per pintar
• Per retocar (refresca la pintura)
• Per donar el toc final.
• Composició del vernís:
• Resina+diluent (p.ex. aiguarràs).
• Resines tobes (màstic, dàmmar, sandàcara, colofònia)
• Resines fòssils (ambre, copal, goma laca)
• Preparació del vernís (imatge):
• Triturem la resina dàmar. Fem un saquet amb la resina triturada i el fiquem, penjant, en un pot d'aiguarràs (no pot tocar el fons del pot, perquè s'enganxaria).