IMPRIMACIÓ DE LA TELA

• La imprimació de la tela consisteix en preparar-la, segellar-la, per poder-la utilitzar. 
• El mètode d'imprimació variarà segons el material que utilitzem per pintar, així doncs:
• Per aquarel·la, utilitzarem procediments aquosos, fent una preparació magre.
• Per oli, grassa.
• Per evitar problemes, és millor fer la preparació magre: cola de conill + blanc d'Espanya (que ens servirà per donar gruix).
• Referent a la cola de conill, cal destacar que segons el suport que anem a imprimir, la seva quantitat serà una o altre:

• Per fusta: 100grs de cola de conill x 1 litre d'aigua
• Per tela: 70 grs. de cola de conill x 1 l. d'aigua
• Per Tremp: 50 grs. de cola de conill x 1 l. d'aigua

• Nosaltres a classe farem una preparació a base de  50 grs. de casseïna  (llet descremada deshidratada), 1 cullarada sopera d'amoníac, 1/4 l. d'aigua, i a tota aquesta barreja, li afegirem mig litre d'aigua.
• Feta la barreja, i amb l'ajuda d'un pinzell de punta ample o d'un rodet, cubrirem la tela donant, com a mínim, 4 capes, cadascuna en una direcció diferent.

LA TELA COM A SUPORT

• A l'antiguitat ja es pintava sobre tela, com testifica la referència de Plini el Vell a un retrat de Neró executat sobre una tela de més de trenta metres. No obstant això, es conserven poques pintures sobre tela anteriors al segle XIV, ja que normalment es pintaven sobre tela temes profans, com banderes o decoracions festives, el que dificultà la seva conservació.
• A partir del Renaixement es  generalitza l'ús d'aquest suport.
• En llocs com la Venècia del segle XVI, el llenç va avantatjar al fresc per ser més resistent al fred i la humitat de l'hivern.

Avantatges de la tela

• Transportable, econòmica
• Resistent a la tracció i al trencament
• És fàcil de preparar
• Superfície regular

Desventatges

• Aparició de fongs i bacteris
• Oxidació
• Acció dels àcids
• Pèrdua d'elasticitat

Tipus de tela:

• Naturals
• Origen vegetal (lli, cotó, cànem)
• Origen animal (seda)
• Artificials
• Nylon, rayon..etc.

El muntatge del bastidor (pràctica)

• Situem el bastidor sobre una tela que sobrepassi la seva superfície. A continuació, tensem la tela pels cantons opostats, i la fixem, grapant-la. Finalment, i sense deixar de tensar, grapem tots els angles del bastidor. Ja tenim la tela a punt per pintar.

http://www.youtube.com/watch?v=4Y2FwA4NCjY&feature=related

TREMP A L'OU SOBRE DAURAT

En aquest cas farem servir una tècnica mixta: el tremp d'oli amb ou.

Com ja sabem, per fer la "pintura", necessitem dos elements: el pigment i l'aglutinant.

Preparació de l'aglutinant:

• 1 rovell d'ou + vernís (que donarà brillantor) + 1 cullarada d'oli de lli + aigua

Una vegada tenim l'aglutinant fet, preparem la pintura:

• 1 cullarada de pigment + 1 cullarada d'aigua + unes gotes de la barreja preparada anteriorment.

EL DAURAT

• L'or s'utilitza artísticament des de que l'home el considera valuós (és a dir, des de l'Antiguitat).
• Les primeres restes de llàmines daurades sobre fusta les trobem a Egipte, tot i que es creu que a l'antiga Xina també es coneixia la tècnica. Roma va adquirir la tècnica a través dels egipcis, i així va passar a ser molt utilitzat pel cristianisme. A Bizanci, per exemple, s'emprava l'or sobre qualsevol superfície (fusta, pedra, reixes..etc.)
• A Catalunya, les persones que es dedicava a aprimar les llàmines d'or s'anomenaven batifullers.
• Procés d'allisament de l'or: es fonia l'or, es feien lingots, aquests es passaven per un llaminador, i posteriorment s'aprimava a cop de martell. Amb 15 grams d'or es podien arrivar a treure 1000 fulls.

• Mètodes del daurat:
• A l'aigua.
• Mordent (líquid que no s'acaba de secar, per enganxar d'aquesta manera l'or)
• Mixtión (oli de llinosa + resina, que fa de secatiu)
• Sisa

• Tècniques:
• Estergir (fer el dibuix, i amb un punxó foradar el contorn, passant el carbó pels forats).
• Estofat (tipus de brodat de fil d'or sobre seda).Tipus:
• esgrafiat (o gravat o llamat), que consistia en rascar l'or amb una canya.
• Cicellat, punxar l'or amb puntes de diferents formes.
• A punta de pinzell (pintar directament sobre l'or amb un pinzell).
• Colradura (utitlitzar un altre metall i aplicar-li una pintura groguenca que imités l'or)
• Pastiglia (relleu amb escaiola, que a vegades es feia amb cera.
• Niello (coure + plata + sulfur de plom= líquid negre molt utilitzat al nord d'Europa durant l'Edad Mitjana.
• Encarnat (tècnica que donava com a resultat la imitació de la pell humana)

PRÀCTICA:

Daurat sobre fusta.

 Estris utilitzats:

• Petita planxa de fusta (fullola)
• Pinses
• Pols talc
• Pà d'or
• Cola de conill

Sobre la fusta, i amb l'ajuda d'un pinzell,  apliquem la cola de conill per enganxar l'or, prèviament tallat amb un cúter, i manipulat amb els dits empolsats de talc (per evitar que s'enganxi). Posteriorment s'apliquen les petites plaques de pà d'or a la taula, fins que quedi totalment coberta. El següent pas és brunyir-lo, per tal que quedi uniforme i llis.